Felicidad sobre 10
La felicidad es un término abstracto. Creo que sólo se da en momentos muy determinados (momentos cortos, por no decir efímeros). Cuando se alarga en el tiempo, dejo de llamarlo felicidad, para denominarlo estabilidad, equilibrio, o simplemente estar bien.Hace poco le pedí a mi compañera de trabajo Luisa (pronúnciese /Luitza/) que puntuara su felicidad sobre 10. Dijo 8, con tendencia a 7. La mía es un siete redondo, sin tendencia alguna. Lo pregunté a unos cuantos más: nadie igualó a Luitza ni mucho menos la superó. De 7 para abajo… y eso que todos los encuestados son suficientemente fuertes para cambiar rumbo de sus vidas.
La percepción de felicidad no sólo la marca el momento que estás viviendo, sino también las expectativas que tienes de tu vida; si tus expectativas son bajas, y vives un momento bueno, creerás que eres muy feliz, y lo puntuarás alto; en cambio si te creas grandes expectativas, será muy difícil llegar a la felicidad completa, y siempre te sentirás anímicamente mermado.
Así que huyamos de falsos idealismos, y vivamos el día a día en busca de esos pequeños momentos de felicidad. Be happy!
5 Comentarios:
Per si et serveix la meva aportació
jo prefereixo el sis. Així estic bé. Tenc l'aprovat rascat massa a prop com per anar queixantme massa en serio i 4 punts per escalar i motivarme.
Una abraçada tecles.
No està gens malament un 7 estable, a jo se'm fa dificil donar una puntuació exacta: uns dies un 8, altres un 6... (condicions femenines...) però mai més avall que 5 i fa temps que tampoc més amunt de 9... Deu ser que soc realista i estable, i mai m'he volgut crear altes expectatives que només em provoquen ansietat, sino que preferesc aprofitar i disfrutar el dia a dia, treballar per millorar, i recollir el fruit del que vagi sembrant, que a vegades és res i a vegades em dóna sorpreses!
idò jo no sé posar nota a la felicitat. igual a l'estat d'ànim el podria puntuar moment a moment, però de feliç en som sempre igual. un deu com la seu. només xerrar amb voltros per blog ja me fa feliç. salut, besos i felicitat per tots!!!
Idò jo, segons se van fent les 14 hores, vaig pujant el llindar... i com que ara són les 13:55 d'un divendres, estic més que pletòric (i mort de son, si)...
Mateu, ets un senyor Don Crack! I el Abuelo es Gay!
Au, me'n vaig a dinar, després a jeure, després a assajar, i un poc més tard a tornar a jeure...
Felicitat puta... estoooo... dura :)
Quan comencis a fer de blogger des de es teu iBook amb Airport seràs una mica més feliç... jeje
Veuràs sa vida de color...
BLANC
Publicar un comentario
<< Home