Summer knocks on my door

A vegades dic que Mallorca és petita, és tancada, és endogàmica i necessita oxigenar. Supòs que totes ses illes d’un tamany i població similars, o més petites, a mig termini també em resultarien petites, tancades, endogàmiques o faltes d’oxigen. Crec que me seria impossible viure a Malta.

Però arriba l’estiu, i no em barataria per ningú. La gent canvia, se torna més oberta, i lis fuig sa peresa de fer coses. La mescla desequilibrada de mallorquins, inmigrants i estrangers me fan creure que estic a una capital cosmopolita, i la meva vida s’omple de colors i nous propòsits. La gent duu roba més lleugera, que deixa entreveure les seves virtuts i també els seus defectes, i ningú diu que no a unes cervesses fins passades les dotze, malgrat hi hagui feina al sen demà.

Ahir, va ser sa revetlla de Sant Joan, i no va ser massa màgica, però sí que hi va haver molt bon rollo. Fou s’atsús a una temporada de Cala Blava, El Peñón, Cas-Cais, Helados Garrido, Summercase, verbenes, Antònia Font i amics, esper que molts d’amics.

Molts d’anys a en Joan Llabrés, en Joan Amer, en Joan Bota, en Joan Tomàs, na Joana Mas i en Joan Castells.